El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, declara la inadmissibilitat del recurs de cassació formulat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

ANTECEDENTS: La Sentència, de data XX de gener de 2021, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. XX de Barcelona estima el recurs contenci

ANTECEDENTS:

La Sentència, de data XX de gener de 2021, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. XX de Barcelona estima el recurs contenciós administratiu formulat pel senyor XXXXXXX -policia local de l’Ajuntament de Cerdanyola- contra la desestimació presumpta de la reclamació que havia formulat relativa al pagament de quantitat per diferència de remuneracions per serveis extraordinaris i reconeix el dret del recurrent que l’Ajuntament li aboni la quantitat de 79,20 €, més interessos.

Segon.- L’Ajuntament de Cerdanyola al·lega en l’escrit de preparació del recurs de cassació que la Sentència infringeix la Disposició Addicional Setena de la Llei 16/1991, de Policies Locals de Catalunya i l’art. 103.1.d9 del DLeg 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. Manifesta, així mateix, que la Sentència fixa, en relació amb qüestions iguals, una interpretació de les normes de dret autonòmic contradictòria amb la que han establert altres òrgans jurisdiccionals; que fixa una doctrina greument danyosa per als interessos generals, que no s’ha pronunciat sobre la procedència de plantejar qüestió d’inconstitucionalitat en relació amb la DA 7a de la Llei 16/1991 i que no existeix jurisprudència sobre aquesta norma. Sol·licita que aquest Tribunal es pronunciï sobre si a partir de l’entrada en vigor de la DA 7a de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de Policies Locals de Catalunya, cal considerar que agents i caporals dels cossos de policies locals resten integrats a tots els efectes en el subgrup C1 i si això comporta l’obligació de retribuir les hores extraordinàries (o qualsevol altre concepte retributiu complementari que es determini per cada Ajuntament segons el grup de classificació) d’acord amb el subgrup C1.” Tercer.- L’article art. 86.1 de la LJCA estableix que:

“1. Les sentències dictades en única instància pels jutjats contenciosos administratius i les dictades en única instància o en apel·lació per la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional i per les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia són susceptibles de recurs de cassació davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. En el cas de les sentències dictades en única instància pels jutjats contenciosos administratius, únicament són susceptibles de recurs les sentències que continguin doctrina que es reputa greument danyosa per als interessos generals i siguin susceptibles d’extensió d’efectes.”

La LJCA preveu, doncs, que per tal que una sentència dictada per un jutjat contenciós administratiu sigui susceptible de ser objecte de recurs en cassació, que sigui greument danyosa per als interessos generals, requisit que no resulta que concorri en aquest cas. En efecte, les reclamacions que es formulen són de baix import econòmic i, a més, obeeixen a la realització de serveis extraordinaris, per la qual cosa difícilment poden afectar a les finances municipals. Cal assenyalar, així mateix, que evidencia l’anterior, que l’Ajuntament de Cerdanyola no justifica en l’escrit de preparació, de quina manera i perquè la doctrina que estableix la Sentència resulta greument danyosa per als interessos generals, limitant-se a afirmar que el criteri de la Sentència té un efecte multiplicador.

En aquest sentit, s’ha manifestat també el Tribunal Suprem en la provisió, de data 13 de maig de 2020, que inadmet el recurs de cassació per infracció de normativa estatal formulat pel mateix Ajuntament contra la Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 14 de Barcelona.

PART DISPOSITIVA

En atenció al que s’ha exposat aquesta SECCIÓ D’ADMISSIÓ ACORDA: