Observacions SPPM-CAT al Codi d´ètica de la Policia de Catalunya

A LA CONSELLERIA D’INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Secretari General Sr. Joan Boada i Masoliver

A LA CONSELLERIA D’INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Secretari General
Sr. Joan Boada i Masoliver

En Daniel BEL i PUJADES, en qualitat de Secretari General del Sindicat Professional de Policies Municipals d’Espanya-Catalunya (SPPM-CAT), amb domicili a efectes de notificacions per aquet acte, en el carrer Sant Llorenç núm. 23, 5è planta de la ciutat de Sabadell, com a millor forma procedeixi comparec i DIC:

Atès que el SPPME-CAT ha rebut còpia del Projecte del Codi d’ètica de la Policia de Catalunya, on es concreta el funcionament, l’estructura i d’altres del mateix Comitè així com altres funcions per a fiscalitzar a la Policia de Catalunya, per tal que en 15 dies puguem aportar observacions:

Des del SPPM-CAT, no podem més que mostrar la nostra preocupació quan el departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya pretén que la primera força sindical professional de Policies Locals, present a 129 poblacions arreu de Catalunya, que no ha participat, per no haver estat convidada, en les taules o les comissions de treball per a la redacció del Codi d´ Ètica de Policia de Catalunya, en tan sols 15 dies pugui observar, valorar i analitzar amb rigor el seu contingut per així emetre un judici de valor, en aquest cas perquè traslladem les nostres opinions.

En una societat amb una crisis sistèmica, el que realment creiem que és necessari són canvis del propi sistema, no noves directrius pel control d’una Policia de Catalunya consolidada en la societat a la que pertany, que ja te l’obligació de servir, protegir i defensar a aquesta societat en el lliure exercici de drets i llibertats públiques.

Ens sorprèn que davant de l’existència de molts elements normatius de control, d’ètica i conducte policial, com són la Resolució 690(1979) relativa a la declaració sobre la policia, aprovada per l’Assemblea Parlamentaria del Consell d’Europa del 8 de maig de 1979 i la Resolució 34/169, del 17 de desembre de 1979, per la qual l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la Llei, a més de les diferents legislacions sectorials, Llei 16/1991 de les Policies Locals de Catalunya i l’article 5 de la Llei 2/1986, de forces i Cossos de Seguretat, sigui la creació d’una nova normativa de la mateixa naturalesa amb la que podria semblar que el que es pretén és absorbir noves quotes de poder institucional del departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, el qual mai s’ha esforçat en el desenvolupament de la pròpia Llei de Policies Locals de Catalunya, de l’any 1991, o de posar control al descontrol Policial de Catalunya, on existeixen duplicitat de serveis Policials, notables disfuncions i recursos altament des-optimizats i insostenibles financerament, entre altres.

Creiem que, a Catalunya, existeix una taxa de Policies per mil habitants superior a la d’Europa i que a diferència d’altres països, com són Bèlgica o els Països Baixos, on van decidir que el problema radicava en el seu model Policial, què no funcionava, aquí existeix una obstinació a atribuir el problema a una manca de control sobre la policia més que a tractar-ne la seva coordinació per a fer-la més eficaç i eficient, sobre tot sense diferencies laborals, econòmiques i edat de jubilació, entre cossos policials de Catalunya (Policies Locals i Mossos d´Esquadra)

Es llunyana l’època on la policia no estava limitada pels principis democràtics d’actuació. La Policia de Catalunya esta prou assimilada dins dels comportaments democràtics del teixit social. El fet que actualment la Policia de Catalunya estigui en franca decadència institucional no ha de ser motiu per instrumentalitzar-la més enllà del que pertoca, doncs no és avui un servei públic incontrolat, repressiu o aliè als drets de la ciutadania, de manera que hagi de sotmetre’s a la desconfiança. El problema no radica en la Policia de Catalunya.

Pensem que aquesta iniciativa, així com altres conegudes, pot atendre més a interessos particulars o partidistes que als interessos generals, on sovint es recolzen aquestes iniciatives plenes de falses expectatives quan el problema de fons històric és un altre d’estructural, no del funcionament dels Policies.

L’ètica te una íntima relació amb la moral tant que sovint ambdós termes es confonen. L’ètica i la moral tenen el mateix significat etimològic però diferents orígens culturals, un del grec i l’altre del llatí.

L’ètica no prescriu cap norma o conducta, no mana ni suggereix directament el que hem de fer. La seva finalitat consisteix en aclarir que és lo moral, com es fonamenta racionalment una moral i com s’ha d’aplicar aquesta en els diferents àmbits de la vida social.

L’ètica estudia la moral i determina que és bo i dolent, des d’un punt de vista moral. Incomprensible que en l’exposició de motius del codi de referència, en el seu paràgraf 8è parli de promoure les pràctiques Policials referint-se a la consciència professional… quan del que estem tractant és dels deures, no de la propietat de l’esperit de reconèixer-se com un subjecte i dels seus atributs, que impliquen processos cognitius interrelacionats de cada ser humà.

Per tant, aquest Codi d´Ètica de Policia de Catalunya que es vol impulsar posa en risc la garantia Constitucional de Llibertat a la què te dret qualsevol treballador restringint els valors morals del quals cadascú disposa, tant pels seus orígens culturals, familiars, personals, acadèmics o socials, convertint així aquest projecte de norma en una inquisició de la moral dels Policies de Catalunya.

Si, tenint en compte que ja existeixen codis, normes, recomanacions, tractats i lleis que regulen la conducta de la Policia, a nivell Internacional, ens preguntem per què la volem elevar al grau de la moral com a conjunt de creences d’un grup social determinat i orientar-les al col·lectiu de la Policia de Catalunya, per tal que es pugui aprofundir sobre el bé i el mal, sobre allò correcte i incorrecte, quan ja són, com ja s’ha esmentat, prou nombroses i significatives les regles professionals que fixen quines són i quines no són les relacions de la Policia democràtica amb la societat.

Considerem aquest Codi d´Ètica de policia de Catalunya desafortunat, per part de qui hagi ordenat la seva redacció, doncs parteix d’una projecció individualista i conservadora de gustos i opinions, no d’un Conseller que representa a una institució i a un Govern sinó d’una persona amb idees moralistes que no te res a veure amb el dret i la Policia, ja que l’únic i inalienable mètode per a regular l’actuació de la Policia és l’estricte aplicació de la Llei i el dret, podent ser acompanyat d’un codi de conducte.

El nostre convenciment sobre que el redactat del projecte del codi d’ètica policial no és més que una fal·làcia per apaivagar la incompetència es posa de manifest en el propi redactat, quan en el seu article 2.1 fa esment a que el Comitè d’Ètica es regeix per la legislació reguladora del sistema de policia de Catalunya, norma que a dia d’avui no existeix ja que no va arribar a prosperar la seva aprovació.

Pel que fa al que indica el punt II a) del preàmbul de la Llei 2/1986 de 13 de març, LOFCS, estableix uns principis bàsics d’actuació com un autèntic “Codi Deontològic” i ho fa tot seguint les directrius establertes pel Consell d’Europa, en la seva Declaració sobre la policia i pel propi codi de conducta dels funcionaris de fer complir la Llei, esmentada anteriorment.

Pel que fa als cossos de la Policia de Catalunya es regeixen per les seves respectives lleis i no fan altre cosa que donar per reproduïts, en els articles 10 i 11, els principis bàsics de l’article 5è de la LOFCS.

Si a tot això s’hi afegeix que el règim disciplinari i el procediment sancionador actuals són prou determinants tan per a les Policies Locals, amb la Llei 16/1991, com per a la Policia Generalitat Mossos d´Esquadra, amb el Decret 183/1995 de 13 de juny en el que es va aprovar el reglament de règim disciplinari, no es comprensible el projecte de Codi d’ètica que ara es vol aprovar, què contempla les mateixes directrius fitxades en la Resolució 34/169 de 17 de desembre de 1979 de les Nacions Unides.

Per tant, ens preguntem:

Aquets projecte de Codi d’ètica no atén a principis intimidatoris?

No es tractarà de voler assegurar una Policia totalment sotmesa al poder executiu de torn?

Finalment, quina és la classe de Policia que volem per a Catalunya?

Quina subordinació de la Policia de Catalunya es vol obtenir?

I al final de tot també ens preguntem si aquest codi no hauria de ser ampliable a les Autoritats i als propis integrants del comitè d’ètica, els quals, al cap i a la fi són aquells que estableixen les directrius.

Ja no entrem a valorar vulneracions a d’altres normes d’aplicació que regulen altres drets, tal i com podrien ser els recollits en l’article 35 de la Llei 30/1992.

El SPPM-CAT no s’oposa a qualsevol tipus de regulació que serveixi per a millorar, ara bé, aquest Codi no sembla que hagi de resoldre els dèficits de la Policia de Catalunya, sinó més aviat podria atendre a interessos politics i mediàtics d’un moment pre-electoral en el què no es valora el grau de repercussió posterior pel sistema i no creiem que hagi de ser la Policia, ni cap altre servei públic, un mitjà per assolir-los.

Per tot això, ens oposem decididament, directament i resolutivament a l’aprovació del projecte de Codi d’Ètica de Policia de Catalunya rebut en aquest sindicat, tot i fent esment que remourem tots els obstacles per a la defensa dels interessos del nostre col·lectiu de les Policies Locals de Catalunya, al qual considerem se li vulneren drets fonamentals.

Sabadell 14 d’octubre de 2009

Atentament
Daniel Bel i Pujades

Secretari General
SPPM-CAT

Podeu veure aqui el document en format PDF

Observacions SPPME-CAT Codi d´ètica Policia de Catalunya

SPPM-CAT

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

COMENTARIS